Deixar l'Ozempic o el Mounjaro: es recupera el pes? Què diu la recerca del 2026

Es recupera el pes després de deixar l’Ozempic o el Mounjaro?

De mitjana, sí: se’n pot recuperar almenys una part. Medicaments com l’Ozempic i el Wegovy (semaglutide) i el Mounjaro i el Zepbound (tirzepatide) funcionen principalment modificant els senyals de gana i sacietat. Quan s’acaba el tractament, aquests efectes s’esvaeixen, la gana tendeix a tornar i una part del pes perdut es pot recuperar.

Això no vol dir que us falti força de voluntat o que el tractament hagi “fracassat”. L’obesitat és una malaltia crònica en què la biologia té un paper molt important. Un cop desapareix l’efecte del medicament, els mecanismes que regulen el pes corporal tornen a actuar. En aquest sentit, s’assembla a molts tractaments per a malalties cròniques, en què el benefici sol anar lligat al tractament mateix. La diferència és que el pes és visible i està carregat de judicis, de manera que recuperar-lo es pot viure com un fracàs personal. No ho és.

Una revisió sistemàtica i metaanàlisi del 2026 a la revista BMJ va analitzar precisament aquesta qüestió, i la recuperació de pes després de deixar el tractament va ser el resultat habitual. Les xifres que es presenten a continuació són mitjanes de grup, no una predicció per a cap persona en particular.

Per què es pot recuperar pes després de deixar el tractament?

Els investigadors no apunten a una única causa. Se solen esmentar tres factors:

• Canvis en la gana i la sacietat. Els medicaments basats en GLP-1 actuen sobre la gana i la sensació de plenitud. Quan aquest efecte desapareix, és possible que tingueu gana més sovint o que mengeu porcions més grans sense adonar-vos-en.
• Els hàbits es poden relaxar. Els patrons d’alimentació i activitat física adquirits durant el tractament són més difícils de mantenir quan desapareix l’ajuda del medicament. La ingesta energètica diària pot tornar a augmentar gradualment, de manera que un pla de manteniment que només cobreixi el període amb medicació deixa un buit.
• El cos respon a la pèrdua de pes. Després de perdre pes, les necessitats energètiques poden disminuir i, en algunes persones, els senyals de gana i sacietat també canvien. Aquests factors combinats poden fer que sigui més difícil mantenir un pes més baix.

Què diu la recerca?

La metaanàlisi del BMJ (West i col·legues, 2026) va agrupar 37 estudis i 9.341 participants. Després de deixar la medicació per al control del pes, les persones van recuperar de mitjana uns 0,4 kg al mes. En l’anàlisi de la semaglutide i la tirzepatide, els medicaments més nous i eficaços, la mitjana va ser d’uns 0,8 kg al mes.

Extrapolant aquestes taxes, els autors van modelitzar un retorn al pes inicial en aproximadament 1,5 a 2 anys després de deixar el tractament. També van projectar que els marcadors cardiometabòlics (HbA1c, glucosa en dejú, pressió arterial, colesterol i triglicèrids) tornen als valors inicials en uns 1,4 anys.

És important tenir en compte tres advertiments en llegir aquestes xifres:

• Són dades modelitzades. La majoria dels estudis inclosos només van fer un seguiment de les persones durant 4 a 52 setmanes, de manera que les projeccions a llarg termini són estimacions basades en un seguiment curt.
• Són mitjanes. El pes inicial, el pes que vau perdre, el temps que vau estar en tractament, les vostres circumstàncies i el suport que rebeu després poden canviar el vostre resultat. Les mitjanes no volen dir que tothom ho recuperi tot.
• No es va demostrar que el suport conductual ajudés en aquest cas. La revisió no va trobar proves que el suport conductual durant el tractament millorés el manteniment del pes després de deixar-lo. Això no demostra que aquest suport sigui inútil; vol dir que encara no tenim una manera provada de consolidar la pèrdua de pes, la qual cosa és una bona raó per planificar la fase posterior al tractament de manera deliberada.

Què heu de planificar abans de deixar el tractament?

Si esteu considerant deixar o canviar el tractament, primer heu d’elaborar un pla amb el vostre metge. Val la pena aclarir junts aquestes qüestions:

• Per què deixeu el tractament? El cost, els efectes secundaris, la disponibilitat, l’assoliment d’un objectiu o un canvi en l’estat de salut condueixen a plans diferents, i pot haver-hi alternatives a considerar. Si esteu planejant un embaràs, comenteu-ho abans d’intentar concebre, ja que aquests medicaments no s’utilitzen durant l’embaràs.
• Quin és el vostre objectiu de manteniment? Centreu-vos no només en un pes objectiu, sinó en com us hi mantindreu i amb quina freqüència fareu el seguiment.
• El vostre patró d’alimentació és sostenible? Un pla que pugueu mantenir durant anys és millor que un de molt estricte que no pugueu seguir.
• Com cuidareu la musculatura? Un comunicat conjunt del 2025 de l’ACLM, l’ASN, l’OMA i la TOS sobre nutrició durant la teràpia amb GLP-1 destaca la importància d’una ingesta adequada de proteïnes i de l’entrenament de força per protegir la musculatura i la funcionalitat (vegeu la nostra guia per a la prevenció de la pèrdua muscular). Aquests hàbits són beneficiosos per a la salut, però no són una manera provada d’evitar la recuperació de pes.
• Com seguireu la vostra tendència? Pesar-se regularment fa que una tendència a l’alça sigui visible aviat, quan el pla encara és fàcil d’ajustar.
• I en el cas de la diabetis? Si preneu el medicament en part per al sucre en sang, canviar el tractament pot alterar els vostres nivells de glucosa, per la qual cosa el control és important.

Reduir la dosi progressivament evita recuperar el pes?

No s’ha demostrat que reduir la dosi gradualment abans de deixar el tractament eviti la recuperació de pes. Per tant, no hi ha cap raó per suposar que una reducció lenta us protegeixi, ni per improvisar-ne una.

Si us plau, no reduïu la dosi, no canvieu l’interval d’administració, no interrompeu ni reinicieu el tractament pel vostre compte. La decisió de continuar, canviar o finalitzar el tractament depèn del motiu pel qual utilitzeu el medicament, els efectes secundaris, el cost, els vostres objectius de salut i les alternatives disponibles. Aquesta és una decisió que heu de prendre amb el vostre metge.

Què heu de controlar després de deixar el tractament?

El pla de seguiment no hauria d’acabar quan s’acaba la recepta. Com que l’anàlisi del BMJ també projecta un retorn als valors inicials de la pressió arterial, el colesterol i el sucre en sang, val la pena mirar més enllà de la bàscula:

• La tendència del pes i la cintura, idealment mesurats de la mateixa manera i amb una freqüència regular.
• El sucre en sang, especialment si teniu diabetis. El vostre metge decidirà amb quina freqüència l’heu de controlar.
• La gana. Un augment marcat de la gana és informació útil per compartir.
• Tot el que la bàscula no pot veure: la qualitat de la vostra alimentació, el rendiment físic, el son i el moviment diari.

Valoreu la tendència al llarg de setmanes, no de dies. El pes diari varia amb els líquids, els àpats i les hormones, de manera que una sola lectura alta no significa que hàgiu recuperat pes. Però parleu amb un professional sanitari si la gana us augmenta notablement, el pes continua amb una tendència a l’alça o el control del sucre en sang empitjora.

La conclusió mesurada

La recuperació de pes després de deixar un medicament GLP-1 és freqüent i està recolzada per proves sòlides, però no vol dir que tothom recuperarà tot el que va perdre. El més útil és elaborar un pla de manteniment que cobreixi la vida després de la recepta, fet amb el vostre metge i supervisat amb més eines que només la bàscula.

Si la bàscula comença a pujar després de deixar el tractament, considereu-ho un motiu per contactar aviat amb el vostre equip mèdic, no un motiu per culpar-vos. Les converses primerenques deixen més opcions obertes.

Un pesatge regular és el sistema d’alerta primerenca més senzill, i el seguiment de pes amb GLP-1 de GLPMate converteix lectures aïllades en una tendència que podeu mostrar al vostre metge. Aquest article és només educatiu, no és un consell mèdic. No interrompeu, canvieu ni reinicieu cap medicament sense consultar el vostre metge.

Preguntes freqüents

Preguntes freqüents

Recuperaré el pes després de deixar l'Ozempic o el Mounjaro?

De mitjana, la recuperació de pes és el resultat habitual, tot i que no tothom el recupera tot. Una metaanàlisi del BMJ del 2026 de 37 estudis va trobar que les persones recuperaven uns 0,4 kg al mes després de deixar els medicaments per al control del pes, i uns 0,8 kg al mes per a la semaglutide i la tirzepatide. Recuperar pes no és un senyal de fracàs: l'obesitat és una malaltia crònica amb forts impulsors biològics.

A quina velocitat es recupera el pes després de deixar el tractament?

A la metaanàlisi del BMJ del 2026, la mitjana va ser d'uns 0,4 kg al mes per al conjunt de medicaments per al control del pes i d'uns 0,8 kg al mes per a la semaglutide i la tirzepatide. Les projeccions modelitzades situen el retorn al pes inicial en aproximadament 1,5–2 anys, però la majoria dels estudis inclosos només van fer un seguiment de les persones durant 4–52 setmanes, així que cal interpretar aquesta xifra a llarg termini com una estimació.

Reduir la dosi progressivament evita recuperar el pes?

No s'ha demostrat que reduir la dosi gradualment eviti la recuperació de pes. No reduïu la dosi, no canvieu l'interval d'administració, no interrompeu ni reinicieu el tractament pel vostre compte. La decisió de continuar, canviar o finalitzar el tractament l'heu de prendre amb el vostre metge, basant-vos en el motiu pel qual preneu el medicament, els efectes secundaris, el cost, els objectius de salut i les alternatives.

Què hauria de planificar amb el meu metge abans de deixar el tractament?

Poseu-vos d'acord sobre per què deixeu el tractament i quines alternatives hi ha, establiu un objectiu de manteniment i un calendari de seguiment (pes, cintura i, si teniu diabetis, sucre en sang), i planifiqueu com cuidareu la musculatura amb una ingesta adequada de proteïnes i exercici de força. Acordeu també quines situacions haurien de motivar una visita abans del previst, com ara un augment marcat de la gana, una tendència constant a l'alça del pes o un empitjorament de les lectures de glucosa.